79 anys
Andalusia
EGB
Jubilada
Als 14 anys, en acabar l’escola, vaig començar a treballar a la fàbrica, on vaig estar durant 16 anys. Quan van néixer els meus fills, em va resultar difícil compaginar la feina i la criança. Per poder guanyar alguns ingressos i cuidar-los alhora, vaig tornar a fer feines domèstiques. El meu marit treballava fora i tota la responsabilitat de la casa requeia en mi.
Durant cinc anys em vaig pagar jo mateixa la Seguretat Social, tot i que una de les famílies em va signar el contracte com a “treballadora de la llar” per garantir aquesta assegurança.
Vaig treballar en aquest àmbit fins als 55 anys, però uns problemes greus d’esquena em van obligar a deixar-ho. Tot i sol·licitar una invalidesa, me la van denegar i fins a la jubilació vaig dependre econòmicament del meu marit.
Als 60 anys em vaig jubilar, amb una pensió de 600 euros gràcies als anys cotitzats a la fàbrica.
Sempre m’hagués agradat estudiar magisteri. Treballar en aquest sector m’ha generat vergonya, tot i reconèixer la importància d’una feina tan poc valorada socialment.
Ara fa anys que necessito ajuda per a les tasques domèstiques i sempre he promogut la contractació amb condicions dignes. Procuro garantir la seguretat de les treballadores oferint productes de neteja ecològics, flexibilitat horària, vacances pagades i pagues extres, per donar valor a la seva feina.
