84 anys
Sense Estudis
Jubilada
Als 14 anys vaig arribar a Berga i vaig treballar com a interna en una casa, fent feines de neteja i cuina per un sou molt baix. Tot i que m’oferien allotjament, em controlaven completament, fins i tot el menjar.
Amb 15 anys vaig canviar de família, on vaig estar 10 anys també com a interna. Cuidava tres nens, cuinava i netejava 16 hores diàries, sense dies festius, per 100 pessetes (0,60€) al mes i sense contracte laboral. Allà em van tractar bé a nivell personal, però sense cap dret reconegut. Per posar-ho en context, a la fàbrica es guanyaven unes 500 pessetes mensuals.
Als 23 anys vaig deixar de ser interna, però vaig continuar treballant per famílies, combinant les tasques domèstiques amb la neteja d’una empresa. Tot i treballar contínuament, moltes vegades jo mateixa pagava la meva assegurança, ja que algunes famílies només signaven el contracte.
Aquesta feina em va permetre conciliar, en part, amb la criança dels meus dos fills i la cura del meu sogre. Vaig treballar fins als 65 anys, amb una pensió final de 600 euros després de 55 anys de feina. I encara segueixo treballant a casa, perquè aquestes tasques no s’acaben mai.
Sempre m’ha agradat fer bé aquesta feina, perquè netejar i cuinar també tenen el seu valor. Però, quan hi reflexiono, veig que ha estat una feina molt dura, poc valorada econòmicament i socialment, tot i ser essencial per sostenir la vida de les famílies.
